Un cicle màgic es tanca

Quins moments més enigmàtics,
quins instants plens de màgia,
quina llum vessava per tot arreu,
ara és el teu moment, és el meu,
guarirem el món amb l’alè de tots,
estalviarem a la natura el seu sol,
també serem lluna, mar, gest i bressol,
ho serem tot, resseguint la màgia antiga,
que potser per creure-la perduda, arriba,
que potser per veure que s’esfuma, torna.

Ara que ja han passat les hores lliures
el temps farà presoner del record
aquell instant preciós i primer,
ara tot és nou, bell i harmoniós,
deixem la febre que ho dominà tot,
ens vestim amb un perfum ancestral,
que tants han sentit, han olorat,
animal, natural, no hi ha pèrdua,
tot és guany per a éssers estimats,
i si trenques amb allò que ens fa
allò que ens farà tot ho arreglarà,
així el principi del final s’acosta,
amb ell arriba tota la llum de lluna,
la vella màgia enigmàtica, la dolçor,
de cor en cor, de mot en mot, seguim,
eterns, la nostra fita ens espera.