Records del cor a la línia major,
a l’illa més petita, que ara brilla,
a la mà que tremola tota sola,
records al cor de la memòria.
Quan varem ser tot era clar,
ara que ja no som res, tot bull,
bull el calder que varem deixar,
allà a la porta del nostre despertar,
es capfica el sentit emmudit del demà.
Canviar el cigar per una barreja d’herbes,
canviar aquest líquid negre i roig per cervesa,
qui sap si els records ara truquen a la porta,
qui sap si la trucada de telèfon em porta a tu,
potser ara dorms i al somni hi som tu i jo.
Dins el recipient blanc i negre de lletres
s’hi amaga una fada enamorada,
dins ella, el record del cor.
Hi ha un marge dins el marbre,
com el teu monstre del sostre,
quan rimar mai va ser tant senzill,
quan entre l’illa que brilla i tu hi ha un món.
Escaparé de la pluja i la tempesta que em mata,
brotaré i brollaré de la font que vindrà després,
Al poble tot és d’un color molt fàcil de mirar,
si ahir despullàvem estels ara tot és al sac clar,
al sac obscur, el dels somnis de la llar que clareja,
a la barba dels antics savis de les cavernes gregues,
als llavis de la lluna que torna a mirar-se la pluja,
amb aquest sol fent justícia, quan la terra tot ho pot.
Records al cor.
